7 de març 2008
Pel·lícula
35 mm
Duració 102 min. Versió original alemany amb subtítitols
En un moment de Die Stille vor Bach (títol original) hi ha un home que diu, sense ironies: "Bach és la prova de que el món no és un fracàs". A partir d'aquí, el títol de la pel·lícula cobra sentit. Amb un guió en el qual ha participat també el músic de Vinarós, Carles Santos, Pere Portabella no defrauda i no cau en un pueril biòpic sobre el compositor de Leipzig, sinó que el film té totes unes altres intencions. Amb una narració que no té res de lineal, sembla com si es volgués rastrejar com perviu la figura de Bach i la seva música en el terreny contemporani. Un transportista, un venedor de pianos, una concertista, un llibreter, un guia... tots apareixeran davant els nostres ulls descobrint relacions íntimes amb la figura del músic. Però la pel·lícula no s'esgota aquí, sinó que Portabella recrea episodis de la vida de Bach, ens el presenta, i sobretot, en filma els espais històrics, així com els seus paisatges i rius.
A través del film es conforma, doncs, una idea cultural d'Europa, amb els seus triomfs i les seves derrotes. Els episodis majors i les anècdotes van teixint una mena de composició fílmica que alhora participa de la tradició del "poema visual", ja que una de les grans virtuts del llargmetratge no és tan sols la música de Bach (ens remetem al que hem dit al principi), sinó les imatges que l'acompanyen. És doncs, un imperatiu no perdre's el que ja podem considerar com l'obra cinematogràfica major del cinema català de l'any. Un film que es mereix una pantalla gran i un públic com vosaltres.
PERE PORTABELLA (1929), és una de les figures més rellevants del panorama cultural català i espanyol. Des de la seva productora, Films 59, ha produït obres cabdals del cine estatal com Los Golfos de Carlos Saura (1959), El Cochecito de Marco Ferreri (1960), Viridiana de Luis Buñuel (1961) o Tren de sombras de José Luis Guerin (1995). La seva activitat com a cineasta es concentra sobretot a finals dels anys seixanta i principis dels setanta amb títols de culte com Vampir-Cuadecuc (1970) o Umbracle (1971) o El sopar (1974). Des de llavors només ha dirigit Pont de Varsòvia (1989) i un curtmetratge per a la pel·lícula-protesta Hay motivo (2000). El seu cinema ha estat homenatjat arreu del món i se li han dedicat diverses retrospectives, l'última d'elles al MoMa de Nova York l'any 2007.
Títol original: Die Stille vor Bach. Direcció: Pere Portabella. Guió: Pere Portabella, Carles Santos i Xavier Albertí. Producció: Films 59. Fotografia: Tomás Pladevall. Muntatge: Òscar Xavier Gómez. Direcció artística: Quim Roy. Intèrprets: Alex Brendemühl (camioner), Féodor Atkine (venedor de pianos), Christian Brembeck (Johann Sebastian Bach), Daniel Ligorio (F. Mendelssohn), Georg C. Biller (Chomaskantor), Thomanerchor Leipzig, Antonio Serrano, Ferran Ruiz (fill de Bach), Georgina Cardona (violoncel·lista), Franz Schuchart (guia)